Page 10 - Encantador
P. 10

Teorema del punt fix de Brouwer



                  El  teorema  del  punt  fix  de  Brouwer  ,  el  nom  es  deu  al  matemàtic
                  holandès Luitzen Egbertus Jan Brouwer, és un dels principals teoremes

                  de punt fix en les matemàtiques. El seu enunciat és el següent:



                  Siga        un conjunt homeomorf a        (bola unitaria tancada),

                  Siga          una funció contínua. Llavors   admet un punt fix, és a
                  dir,


                  Hi ha diverses demostracions per aquest teorema, per exemple ocupant
                  teoria del grau de Brouwer. En general es prova per la bola unitària, i
                  després  per  Homeomorfisme  és  fàcil  concloure  el  cas  general.  Una

                  observació important és que el teorema no és cert en dimensió infinita.


                  El  teorema  té  diverses  aplicacions  interessants,  per  exemple  per
                  l'existència  de  solucions  en  algunes  equacions  diferencials  ordinàries,
                  com també implica que un got amb algun líquid, sense importar que tant

                  s'hagi batut, al final sempre hi haurà algun punt del líquid que quedi en el
                  mateix lloc que on va partir. Amb el teorema també es conclou que no
                  existeix  retracció  de  la  bola  unitària  en  la  seva  frontera,  és  a  dir,  no


                  existeix                       contínua  i  tal  que  la  restricció  a  la
                  frontera sigui la identitat.


                  Història


                  El teorema del punt fix de Brouwer va ser un dels primers èxits de la
                  topologia  algebraica  i  és  la  base  d'altres  teoremes  del  punt  fix  més

                  generals que son importants en l'anàlisi funcional. El cas de       va
                  ser  demostrat  per  primera  vegada  per  Piers  Bohl  el  1904  (publicat  al
                  Journal  für  die  reine  und  angewandte  Mathematik).  Més  tard  va  ser
                  demostrat per L.E.J. Brouwer el 1909. Jacques Hadamard va demostrar

                  el cas general el 1910, i Brouwer va trobar una demostració diferent el
                  mateix any.
   5   6   7   8   9   10   11   12   13   14   15