Page 12 - Paradoxes
P. 12
Paradoxa de Protàgores
La paradoxa de Protàgores és una anècdota atribuïda al filòsof, que ben bé
podria il·lustrar la tesi contemporània segons la qual alguns problemes són
indecidibles, tal com demostrà Kurt Gödel, seguint les propostes de David Hilbert:
Un estudiant, Euatle, volia anar a les lliçons de retòrica del filòsof, per poder exercir
d'advocat, però no tenia diners per pagar-les. Va parlar amb Protàgores, i aquest
va veure que semblava un noi molt llest. Acceptà la seva assistència amb la
condició de pagar els honoraris quan guanyàs el primer plet.
Euatle va acabar la seva formació seguint les lliçons de Protàgores, però després
decidí no exercir d'advocat, i per tant, no pagar. Protàgores reclamava els
honoraris, però l'estudiant deia que no tenia cap obligació de pagar, car no havia
guanyat el primer cas. Davant l'amenaça d'un plet judicial, es volia fer càrrec de la
defensa i argumentava:
«Si anam a judici i jo guany, per manament judicial no t'hauré de pagar, i si perd
tampoc, car no hauré guanyat el meu primer plet, i aquesta era la nostra condició.
No anem a judici, Protàgores, perdràs.»
Protàgores, que era expert en veure les dues cares d'una qüestió, li respongué:
«Si anam a judici, i jo guany, per manament judicial hauràs de pagar, mentre que,
si perd, hauràs guanyat el teu primer plet, i segons el nostre pacte hauràs de
pagar.»
