Page 14 - Paradoxes
P. 14

Hotel infinit



                  La paradoxa de Hilbert de l'hotel infinit és una faula inventada pel matemàtic
                  David Hilbert per tal d'il·lustrar les aparents contradiccions que apareixen en tractar
                  amb conjunts infinits. Parteix de la premissa d'un hotel amb tantes habitacions com
                  nombres naturals, totes elles numerades.


                  La paradoxa


                  Acceptant la premissa, s'estudia el cas en què l'hotel és ple. És a dir, cadascuna
                  de les seves habitacions ja té un hoste. En aquesta situació, es presenta un client i
                  demana  una  habitació  a  l'hotel.  Malgrat  estar  totalment  ple  (hi  ha  un  hoste  a
                  cadascuna de les habitacions), l'hotel no té cap problema per tal d'encabir-lo: en té
                  prou amb ordenar a cada hoste que ocupi l'habitació amb el número següent a la
                  seva habitació actual. D'aquesta manera, l'habitació número 1 queda lliure pel nou
                  client.  Aquest  primer  exemple  ja  il·lustra  que  el  concepte  intuïtiu  per  "ple"  no
                  funciona adequadament en el supòsit d'un hotel infinit.

                  La paradoxa però va més enllà. Es planteja el cas que, amb l'hotel ple, arriben
                  infinits nous clients. L'amo de l'hotel tampoc té cap problema per a encabir-los:
                  ordena a cada hoste que ocupi l'habitació que té per número el doble de la seva
                  habitació actual. Aquesta distribució assigna a cada hoste una nova habitació per
                  ell  sol,  i  deixa  lliures  infinites  habitacions:  totes  aquelles  que  tenen  un  nombre
                  senar. Aquestes infinites habitacions permeten encabir els infinits nous clients.


                  Formalització


                  La  paradoxa  serveix  per  a  il·lustrar  els  mètodes  de  bijectivitat  entre  conjunts
                  numerables,  i  dona  una  idea  intuïtiva  del  fet  que  els  conjunts  dels  nombres

                  naturals, dels nombres parells i dels nombres enters, entre d'altres, tenen tots la
                  mateixa  cardinalitat.  Aquestes  proposicions  foren  estudiades  i  demostrades  pel
                  matemàtic Georg Cantor al segle XIX.
   9   10   11   12   13   14   15   16   17   18   19